Si hi ha un lloc en una ciutat on conflueix la intimitat de vides paral·leles és, sens dubte, un celobert. Des d’aquest espai de trobada involuntària, entre roba estesa i finestres opaques, l’indie-pop de Celobert explora un univers narratiu format per històries compartides per diferents generacions.

Laia Camps (veu i guitarra acústica), Miquel Freixas (teclat, guitarra i cors), i Martí Vila (guitarra, violí i cors) són Celobert, un grup d’amics que s’han conegut a l’Esmuc i que han decidit impulsar un projecte singular de sonoritat indie-pop amb tocs de jazz i lletres elaborades que els acosten a la cançó d’autor. En el seu directe els acompanyen Gerard Avellaneda (baix), Marc Parés (bateria) i Joan Agulló (tècnic de so).

Després de recórrer la Llum (autoeditat, 2024) i les Ombres (Blau Atzavara, 2025), el Celobert prepara ara una trilogia discogràfica. La primera referència n’és Xamfrà (Blau Atzavara, 2026), a la qual seguiran dos nous EPs al llarg d’aquest any amb què acabaran de bastir aquest edifici barceloní: Entresol i Àtic.